Translate

dimecres, 1 d’abril del 2015

A LA RECERCA DELS AVANT-PASSATS

 A BEGET l'any 2005
M' encisava molt començar aquest blog però al mateix temps em donava vertigen començar a escriure amb la llengua materna.
No ho volia fer sense utilitzar-la i al mateix temps soc analfabet funcional de la llengua Catalana i que a València rep el nom de Valencià
A molta gent li passa, a la meva terreta encara més, la gent pel carrer parla en la llengua de Ausiàs March de Ramon Llull o Cerverí de Girona però escriu en la llengua cervantina. Fins i tot ni han que ho fan en la llegua de Shakespeare en molta correcció i facècia
Però per a fer, s'ha de fer- ho i això m'ha decidit. Si més no una quartilla.



Jo em dic Beget, Baget, Baiget, millor dit eixe  és el mot del meu primer cognom i aquesta senzilla paraula se me'n emporta de viatge molt sovint.
Últimament em passa que en obrir el llibre em sento transportat a una època i un lloc en el que no hi he estat mai però que reconec.

En "Peret Blanc"

A voltes em trobe  al 1200 i sóc home propi de la abadessa del monestir de Vallbona, pagant delmes i primícies amb fatigues i penúries. Tot  per trobar-me uns dies després junt a la meva filla enfurida assaltant el castell d'Hostoles, lluitant com remença contra l'opressió dels mals usos.

De vegades soc receptor a Torrent de terres de la conquesta del meu senyor en Jaume, altres soldat a Cuba i més a prop soldat de la segona república.
Quadriculant


Eixa bogeria que com al Quixot s'ha apoderat de mi, fa que escolti a les pedres i em quede bocabadat  sentint romanços pròxims i llunyans.
La Història, la gran, la dels grans, es en la seva grandesa molt impersonal, queda lluny com pot ser fora Zeus tan present com a fals, per aquells aqueus tantes voltes esmentats.

Però Patrocle  ¡ ah Patrocle i Aquiles ! ¡ La gloria del pare!..això si que es una història i pot ser fins i tot més veritat que altres històries.
Magestat de Beget
 Aquesta  doncs serà una xicoteta narració, un bocí d'història, una mota de pols que encara que se l'enduga el vent no se'n adonarà el desert, si més no això sembla.
Si més no, farè el possible per a no perdre-la.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada