 |
| El poble de Vallbona de les Monges amb el monestir destacant al centre |
Des de llavors ençà han passat dos anys, ja estem quasi a la primera reunió i tinc una bona col·lecció de fotografies i de histories, però amb costa escriure i més amb català perquè no he tingut formació.
Si mes no, faré lo que bonament estigui a les meves mans i us demano que sigueu indulgents amb aquest home que de mica en mica s`ha tornat lletraferit.
He aquí l'historia que os vull narrar :
Segons la font documental escrita per Antoni Bach i Riu " PREIXANA un poble de l'Urgell" i en la que va col-laborar entre altres Antoni Aiguadé i Bernat amb els seus coneixements i el seu arxiu fotogràfic, la plana d'Urgell, al menys una bona part d'ella s'estava colonitzant per els nous senyors del nord dels regnes cristians.
 |
| El pou central dels monestirs del Cister que per una conducció que passava sota el cenobi portava el aigua al convent. |
Sembla, i així ho explica al començament del capítol " LA VIDA EN EL POBLE" que els nous vinents que acompanyaven a als soldats tindrien oportunitat d'ocupar terres per a conreu.
Si més no els habitants que hi estaven, foren jueus o Sarraïns no els tiraven fora. Feia falta gent i els comtats del nord es resistien a deixar marxar els seus pagesos.
Els que marxaven tenien que pagar una redempció en el seu lloc d'origen per anars-en.
Preixana consta en documents del sigle XI con una marca ( Frontera ) de la antiga plana de Mascançà.
Encara que no sembla que s'aixi trovat la carta de poblament de Preixana, el casament de Guillem III de Cervera Amb Berenguera d'Anglesola en 1164 que pot ser tingues drets sobre el poble, en Guillem III amb aquest matrimoni sembla que el va convertir amb el principal senyor del poble i les seves terres.
No va trigar molts anys el Monestir de Vallbona de les Monges en tindre drets en el poble perquè en el any 1189 Guillem dona possessions al cenobi.
Per la mateixa gràcia el poble va començar a pagar el delme al monestir en el any 1203.
En aquella època ( pot ser com ara ) les guerres i mèrits es feien en el el orient anant a conquistar els llocs sants i per això calien diners.
Va ser a canvi de eixos diners que Guillem lV de Cervera anomenat "el monjo" va empenyorar Preixana, per participar en la quarta croada, al monestir de Poblet i també deuria rebre diners de Vallbona de les monges que va ser el nou senyor feudal en la persona de l'abadessa en el any 1227 a canvi segons consta en el llibre de Antoni Bach de 1000 masmudins que va rebre del monestir en el any 1203.
Així doncs Ermessenda de Rubió, la abadessa de Vallbona es va convertir en senyora Feudal de Preixana ( 1191-1229 ).
En aquest moment de la narració Amparo i jo no varem tindre més remei que anar a les fonts de l'historia al setembre del 2014.
Tinguérem sort perquè estiguérem sols en eixa visita i Margarita la guia del monestir, amb una paciencia encomiable, ens va atendre personalment i amb cura, contestant totes les preguntes que amb la nostra curiositat li formularem.
Naturalment, la construcció del monestir durà molts anys, però jo no podia evitar, mirant els arcs i el sòl, que els passos de alguns dels avant-passats Baiget haurien caminat per damunt d'aquelles pedres, amb l`enronia dins del cap de qualsevol raó de Preixana.
Continuarà.
