Arrivem al peu del puig que sortint de Sant Feliu de Pallerols i avans d'arrivar al Vall d' Hostoles, encara suporta al seu cim les enrrunes del castell de Francesc de Verntallat.
Es quasi be el capvespre i ens queda pot ser mitja hora de llum quant el sol darrere de les muntanyes de l´oest li comenca a donar al cel uns tins vermellossos.
Es Amparo la que em senyala que el cami que comença a pujar cap al castell, conté boniques flors que li donen al bosc tancat que envolta " la força", un contexte poetic i que els remences i el seu capità observarien, pot ser, en moments de tendressa que també hi haurien en els descans de la lluita.
Parlem amb els amos del "tros" que estan netejant el camp fent "rostolls", com m'expliquen, i que a mi em recorden " els formiguers ", una mena d'abonament que s'utilitzava a la edat mitjana.
Amablement ens indiquen que podem aturar la furgoneta on tenen ells els seus cotxes, mentré ens aconsellen que ens donem pressa per pujar: " Es fa fosc i tindreu que fer-ho sense camí ".
Aquesta ultima observació, no em preocupa massa, pero si la falta de llum per a treure algunes fotos amb que illuminar aquest post.
La flor de l'herba fetgera i la de la violeta de bosc van senyalant el cami vorejat d'àrbres que ens acullen con un passadis de remences que hagin alçat les seves armes per donarnos la benvinguda cinc-cents anys després.
La guerra civil catalana va convertir als pagessos amb al.liats de Juan II i de la seva esposa Juana Enriquez que fugía de Barcelona per a refugiar-se a Girona amb el seu fill que sería conegut com Ferràn II i que després firmaria " Sentencia de Guadalupe".
Vaig recordant totes aquestes coses que he llegit als llibres d' historia mentres el cor s'accelera per la forta pendent que a la dreta del cami hem agafat al descobrir les parets del castell retallades en mig dels arbres.
Trobar el castell amb fase de rehabilitació es una bona noticia per a nosaltres, pot ser la proxima vegada els indicadors ens parlen de l'historia i el cami sigui més suau.
Minuts avans Joan m'havia tornat la trucada que li havia fet i donat unes explicacións molt acertades de per on tenia que pujar a la fortificaçió. L'alcalde de San Feliu de Pallerols ens comunicaba amb aquesta trucada el seu suport i entusiasme per l'historia.
Al 1462 va començar una guerra que va durar deu anys, els dos partits " La Biga" i "la Busca" de Barcelona, La generalitat i el Rei s'enfrontaren, i els remences de muntaña amb Verntallat al cap van pensar que les seves aspiracións de fugir dels "mals usos" estaríen millor entessos amb la corona.
Un conflicte de grans dimenssions i de grans interessos.
Mentre tot aixó passaba en aquestes terres i Juan II es dirigia al Vescomte d'Hostoles amb aquestes afectuoses paraules:
" Al Magnifich e amat capità nostra en les muntanyes de BAS "
a Preixana el batlle Joan Baget es possava de la banda del rei, enfrontat a Ramón Roger de Pallars i a la propia Baronía de Vallbona.
Una historia que de la mateixa manera que als amics de la Vall D'Hostoles , a nosaltres ens agrada recordar.
