 |
| A BEGET l'any 2005 |
No ho volia fer sense utilitzar-la i al mateix temps soc analfabet funcional de la llengua Catalana i que a València rep el nom de Valencià
A molta gent li passa, a la meva terreta encara més, la gent pel carrer parla en la llengua de Ausiàs March de Ramon Llull o Cerverí de Girona però escriu en la llengua cervantina. Fins i tot ni han que ho fan en la llegua de Shakespeare en molta correcció i facècia
Però per a fer, s'ha de fer- ho i això m'ha decidit. Si més no una quartilla.
Jo em dic Beget, Baget, Baiget, millor dit eixe és el mot del meu primer cognom i aquesta senzilla paraula se me'n emporta de viatge molt sovint.
Últimament em passa que en obrir el llibre em sento transportat a una època i un lloc en el que no hi he estat mai però que reconec.
 |
| En "Peret Blanc" |
A voltes em trobe al 1200 i sóc home propi de la abadessa del monestir de Vallbona, pagant delmes i primícies amb fatigues i penúries. Tot per trobar-me uns dies després junt a la meva filla enfurida assaltant el castell d'Hostoles, lluitant com remença contra l'opressió dels mals usos.
De vegades soc receptor a Torrent de terres de la conquesta del meu senyor en Jaume, altres soldat a Cuba i més a prop soldat de la segona república.
 |
| Quadriculant |
Eixa bogeria que com al Quixot s'ha apoderat de mi, fa que escolti a les pedres i em quede bocabadat sentint romanços pròxims i llunyans.
La Història, la gran, la dels grans, es en la seva grandesa molt impersonal, queda lluny com pot ser fora Zeus tan present com a fals, per aquells aqueus tantes voltes esmentats.
Però Patrocle ¡ ah Patrocle i Aquiles ! ¡ La gloria del pare!..això si que es una història i pot ser fins i tot més veritat que altres històries.
 |
| Magestat de Beget |
Si més no, farè el possible per a no perdre-la.
