MALS USOS I ALTRES MELINDRES.

Quan vaig començar amb la recerca dels avantpassats i a mesura que m'allunyava del present es feia patent la meva ignorància de l'historia i se'm feia més difícil entendre com vivien i pensaven aquells homes i dones del tronc genealògic.
La meva imaginació tan manada per el cine que veia de xicotet a les sales de tres pessetes amb sessió continua, havien avortat qualsevol rastre de cultisme que hagués tingut oportunitat d'entendre als estudis d'història de preuniversitari.
Després la foscor de l' ignorància.
Va ser doncs fa pocs anys que per necessitat vaig començar a ocupar-me del:   ¿ Que ha passat açi ?
Mes enllà de la "gloriosa cruzada" que tots sabem com va acabar, els texts anaven desfullant la margarita de temps passats.
Aixi les coses vaig començar com toca ara, a recercar per Internet tots aquells texts pdf i gratis que podia llegir.
Però ben aviat vaig tindre que trovar llibres especialitzats per entendre una mica com ha anat això de l'historia.
El Cid de Chartlon Heston e Ivanhoe de Robert Taylor, no volien ser desnonats de la meva imaginació, però finalment a força de lletres he aconseguit tirar-los del castell.

Tomba de Violant d'Hongria. Segona espossa de Jaume I

Una realitat mes grisa comença a instal.lar-se a la meva torre del homenatge.
Tot un seguit de lluites, invasions, pestes, rogatòries, veroles i basarda, s'han fet rellogats de les instal·lacions.
Però de totes les coses, la que més em demana atenció es l'establiment dels " Mals usos", una quantitat de imposicions i servituds que comença el any mil i per ser optimista no acaba fins el segle XIX.

¿ I que hi entès jo dels " Mals usos "?
Pues açi comença la dificultat.
Per a resumir diré que el sistema econòmic feudal s'estableix sobre els honors i l'aprisió i el vassallatge.
Uns conceptes, que els que com jo, manifestem una total ignorància de la política professional, no poden entendre.

Els "Mals usos", era la situació jurídica en que el pagès de muntanya es trobava de fet. Es a dir, indiferenciat de la esclavitud. ( També al pla )

La " Intestia", un "perque si" mitjans-sant el senyor es quedava amb una bona part del patrimoni del pagès que havia mort sens testar i que illetrat ni deuria conèixer aquesta disposició.

La "Cogucia" un altre dret del senyor qu es quedava amb els bens quan la dona del pagès li era infidel.

La "Arçia" si se li cremava la casa, tenia que compensar al senyor per ser un "manaçes".

La " Exorquia" El pagés que moria sense descendència: No hi ha que ocupar-se de germans , cosins, nebots. Res. Hereta el senyor.

La "Remença" O tu estas açi, com les plantes les roques i la barraca.

Ni ha més que donen per un tractat, però una de les coses que més m'ha impactat, ha sigut que el senyor tenia el dret de quedar-se amb la millor flaçada del pagès mort.

Després amb la conquesta i les noves necessitats de poblament, vindria quelcom de canvi.
D'això en parlaré un altre dia.